Figueres, no perdis el tren!
dilluns, 25 d’abril del 2011
diumenge, 24 d’abril del 2011
Vull deixar de ser independentista!
Vaig iniciar-me en aquest projecte polític convençuda de que no hi ha cap altra manera de fer possible la Independència de Catalunya, i aconseguir la llibertat del nostre poble, que no sigui amb la implicació de tots i cada un de nosaltres. Quina tasca més digne i més noble que el treball per a l’enfortiment de la nostra economia, garantir la supervivència de la nostra llengua i vetar l’extinció de la nostra cultura.
La Independència ha de ser per què els nostres pares i avis ho puguin viure, i puguin veure que si, que els seus esforços no han estan en va. Per què vegin que la nostra generació els hem sabut agrair, amb el nostre treball i el nostre esforç, la vida de plenitud i pau que hem tingut gràcies a ells. I que gràcies a aquesta vida tan plàcida que ens han donat ho farem amb il·lusió i positivisme, per què no hi ha cap altra manera de fer-ho. S’ha acabat el victimisme. Som lliures d’esperit!
Però la Independència ha de ser per què els nostres fills no hagin de ser independentistes. Per què només reconeguin en el seu País una bandera, una llengua i una cultura, que serà seva i únicament seva. I treballaran per Catalunya, i viuran de Catalunya, amb més il·lusió encara que la nostra, si és que és possible.
Vull deixar de ser independentista!
Núria Bartrolich
Cap de Llista de SI Figueres
La Independència ha de ser per què els nostres pares i avis ho puguin viure, i puguin veure que si, que els seus esforços no han estan en va. Per què vegin que la nostra generació els hem sabut agrair, amb el nostre treball i el nostre esforç, la vida de plenitud i pau que hem tingut gràcies a ells. I que gràcies a aquesta vida tan plàcida que ens han donat ho farem amb il·lusió i positivisme, per què no hi ha cap altra manera de fer-ho. S’ha acabat el victimisme. Som lliures d’esperit!
Però la Independència ha de ser per què els nostres fills no hagin de ser independentistes. Per què només reconeguin en el seu País una bandera, una llengua i una cultura, que serà seva i únicament seva. I treballaran per Catalunya, i viuran de Catalunya, amb més il·lusió encara que la nostra, si és que és possible.
Vull deixar de ser independentista!
Núria Bartrolich
Cap de Llista de SI Figueres
dimecres, 20 d’abril del 2011
Vaig amb urgència!!! - I a mi què??? Jo sóc Arquitecte!!!
Tots coneixem els obstacles i paranys que l’Ajuntament ha col·locat als carrers de Figueres.
Molts els patim un moment o altre quan circulem, però no passa de ser una petita “incomoditat” en pro de la facilitat per deambular que donen les avingudes, malnomenades voreres, i que són, pel que sembla, la màxima aspiració de l’actual govern de Figueres.
Però soms pocs els que “pilotem” un vehicle en servei d’urgències per aquests mateixos carrers, obstacles i paranys.
Us puc ben assegurar que la sensació de conducció es molt semblant a la dels pilots del Paris-Dakar, i no per velocitat, si no per la dificultat en avançar i l’obligació de fer eslàlom entre els vehicles del davant.
Alguna “persona” de dins l’Ajuntament, i dic de dins perquè segur que mai ha trepitjat els carrers, ha mesurat molt be les amplades i les alçades de les voreres, la suficient perquè els cotxes no puguin enfilar-s’hi. Molt encertat pels conductors incívics sí però, en apropar-se un vehicle en servei d’urgències, els cotxes no s’hi poden enfilar i deixar lliure el pas
Entre els“dissenys”,mereix una menció especial la Ronda Sud. Un vial on segur que diàriament hi passen més de la meitat dels vehicles en servei d’urgències, sobretot a l’estiu.
En ella, no hi passen tres vehicles en paral·lel, i què dir dels camions de Bombers. Quan han de passar per la Ronda Sud de Figures, ja saben que les isòcrones es dispararan.
Personalment he comptabilitzat cinquanta-tres segons d’espera fins que els vehicles s’han pogut apartar i els Bombers avançar de nou. I això nomes per passar per sota del gual de la via del tren.
Penseu que a ells sí que els ve d’un minut per evitar mals majors als ciutadans.
Estic segur que si poguéssim exclamar, Vaig amb Urgència!!!, al geni i figura que ens dibuixa els nous carrers de Figueres, la resposta no podria ser una altra que l’insultant,
I a mi què??? Jo sóc Arquitecte.
Joan Maranges. Membre de la llista municipal de SI Figueres
Molts els patim un moment o altre quan circulem, però no passa de ser una petita “incomoditat” en pro de la facilitat per deambular que donen les avingudes, malnomenades voreres, i que són, pel que sembla, la màxima aspiració de l’actual govern de Figueres.
Però soms pocs els que “pilotem” un vehicle en servei d’urgències per aquests mateixos carrers, obstacles i paranys.
Us puc ben assegurar que la sensació de conducció es molt semblant a la dels pilots del Paris-Dakar, i no per velocitat, si no per la dificultat en avançar i l’obligació de fer eslàlom entre els vehicles del davant.
Alguna “persona” de dins l’Ajuntament, i dic de dins perquè segur que mai ha trepitjat els carrers, ha mesurat molt be les amplades i les alçades de les voreres, la suficient perquè els cotxes no puguin enfilar-s’hi. Molt encertat pels conductors incívics sí però, en apropar-se un vehicle en servei d’urgències, els cotxes no s’hi poden enfilar i deixar lliure el pas
Entre els“dissenys”,mereix una menció especial la Ronda Sud. Un vial on segur que diàriament hi passen més de la meitat dels vehicles en servei d’urgències, sobretot a l’estiu.
En ella, no hi passen tres vehicles en paral·lel, i què dir dels camions de Bombers. Quan han de passar per la Ronda Sud de Figures, ja saben que les isòcrones es dispararan.
Personalment he comptabilitzat cinquanta-tres segons d’espera fins que els vehicles s’han pogut apartar i els Bombers avançar de nou. I això nomes per passar per sota del gual de la via del tren.
Penseu que a ells sí que els ve d’un minut per evitar mals majors als ciutadans.
Estic segur que si poguéssim exclamar, Vaig amb Urgència!!!, al geni i figura que ens dibuixa els nous carrers de Figueres, la resposta no podria ser una altra que l’insultant,
I a mi què??? Jo sóc Arquitecte.
Joan Maranges. Membre de la llista municipal de SI Figueres
dilluns, 11 d’abril del 2011
Carta de Víctor Lafuente, número 2 de les llistes municipals de SI Figueres, a una ciutadana.
Primerament, vull agrair-li l'interès per la meva persona. Voldria explicar-li el perquè de la poca difusió de la meva candidatura. Tot just fa un mes, aproximadament, vaig començar una feina per l'empresa on treballo que em fa més llarga la jornada. Degut això no em queda gaire temps per fotos i entrevistes. Aquesta situació pot durar un parell de mesos més.
D´altra banda, estem enllestint el programa electoral. Recollim l' opinió dels ciutadans mitjançant l'IMAGINA. L' IMAGINA son unes reunions de caràcter públic i obertes a totes i tots els ciutadans de Figueres, els quals ens han expressat les seves inquietuds i propostes, per encabir-les en el nostre programa municipal. Tant mateix, he de dir-li que ens reunim i consensuem les propostes dels figuerencs, i és a través de la la nostra cap de llista, la Núria Bartrolich, la que les publicita a la ciutadania.
Soc cofundador i, actualment, delegat federatiu i membre de la junta de direcció d'un club esportiu d´hoquei patins. Funcionem com a club tot just fa un any, i em contribuit al retorn de l' hoquei a la ciutat de Figueres. Feia aproximadament trenta anys que va desaparèixer. Tot just avui hem organitzat una trobada esportiva a l'escola Sant Pau. Jo, com a part de l'organització, m´he adonat de la importància de fer coses a la ciutat i, d'aquesta manera, donar la oportunitat als ciutadans a col.laborar. Els ciutadans de Figueres responen! Per aquest motiu, em sento orgullós de viure, ja fa dotze anys, a Figueres.
Vaig néixer a Barcelona l´any 1974. He cursat estudis elementals, batxillerat, cou i tinc el títol de Tècnic en electricitat i electrònica de telecomunicacions. Vaig començar estudis universitaris, sense poder acabar-los ( Enginyeria Aeronàutica). El fet de ser lampista, feina que està relacionada amb els meus estudis de FP, em ve de família, i m´agrada. Haig de reconèixer, tot sigui dit, que és una feina dura!. En els últims anys i degut al naixement del meu fill de cinc anys, m´he interessat molt en l'àmbit de l'educació. Com alguns pares i mares, tot va començar amb les jornades de la UdG d Educació i Família. Després vaig fer diferents cursos oberts a tots els ciutadans i assisteixo, regularment, a les xerrades que m'interessen, sense poder anar a totes les que voldria.
Sóc una persona autodidacte i em revel.lo davant de les injustícies. Independentista de mena. Crec en la independència de la nostra nació, i crec que és la unica alternativa seriosa per, si més no, començar a sortir de la crisis econòmica i també per assolir la dignitat nacional que ens fora robada en temps passats. És així doncs, aquest, el motiu que ha fet que ingressés a les files de Solidaritat. Penso que, des dels ajuntaments, hem de promoure la independencia i d' aquesta forma , ajudar i donar encara més legitimitat al nostre parlament per declarar, si cal, unilataralment la independència.
En referència a la invitació per anar a fer un cafè i xerrar de política municipal, no tinc cap inconvenient. La meva disponibilitat sempre serà a partir de les 20.30 h. del vespre.
Atentament:
Víctor Lafuente i Fons
Candidat de Solidaritat Catalana per la Independència.
D´altra banda, estem enllestint el programa electoral. Recollim l' opinió dels ciutadans mitjançant l'IMAGINA. L' IMAGINA son unes reunions de caràcter públic i obertes a totes i tots els ciutadans de Figueres, els quals ens han expressat les seves inquietuds i propostes, per encabir-les en el nostre programa municipal. Tant mateix, he de dir-li que ens reunim i consensuem les propostes dels figuerencs, i és a través de la la nostra cap de llista, la Núria Bartrolich, la que les publicita a la ciutadania.
Soc cofundador i, actualment, delegat federatiu i membre de la junta de direcció d'un club esportiu d´hoquei patins. Funcionem com a club tot just fa un any, i em contribuit al retorn de l' hoquei a la ciutat de Figueres. Feia aproximadament trenta anys que va desaparèixer. Tot just avui hem organitzat una trobada esportiva a l'escola Sant Pau. Jo, com a part de l'organització, m´he adonat de la importància de fer coses a la ciutat i, d'aquesta manera, donar la oportunitat als ciutadans a col.laborar. Els ciutadans de Figueres responen! Per aquest motiu, em sento orgullós de viure, ja fa dotze anys, a Figueres.
Vaig néixer a Barcelona l´any 1974. He cursat estudis elementals, batxillerat, cou i tinc el títol de Tècnic en electricitat i electrònica de telecomunicacions. Vaig començar estudis universitaris, sense poder acabar-los ( Enginyeria Aeronàutica). El fet de ser lampista, feina que està relacionada amb els meus estudis de FP, em ve de família, i m´agrada. Haig de reconèixer, tot sigui dit, que és una feina dura!. En els últims anys i degut al naixement del meu fill de cinc anys, m´he interessat molt en l'àmbit de l'educació. Com alguns pares i mares, tot va començar amb les jornades de la UdG d Educació i Família. Després vaig fer diferents cursos oberts a tots els ciutadans i assisteixo, regularment, a les xerrades que m'interessen, sense poder anar a totes les que voldria.
Sóc una persona autodidacte i em revel.lo davant de les injustícies. Independentista de mena. Crec en la independència de la nostra nació, i crec que és la unica alternativa seriosa per, si més no, començar a sortir de la crisis econòmica i també per assolir la dignitat nacional que ens fora robada en temps passats. És així doncs, aquest, el motiu que ha fet que ingressés a les files de Solidaritat. Penso que, des dels ajuntaments, hem de promoure la independencia i d' aquesta forma , ajudar i donar encara més legitimitat al nostre parlament per declarar, si cal, unilataralment la independència.
En referència a la invitació per anar a fer un cafè i xerrar de política municipal, no tinc cap inconvenient. La meva disponibilitat sempre serà a partir de les 20.30 h. del vespre.
Atentament:
Víctor Lafuente i Fons
Candidat de Solidaritat Catalana per la Independència.
dijous, 7 d’abril del 2011
Proposta al ple municipal de SI en referència al Castell de Sant Ferran
El Castell de Sant Ferran, una de les fortaleses més grans d'Europa i a la vegada una de
les més desconegudes, observa des del seu privilegiat emplaçament, com els ciutadans
de Figueres ens mantenim aliens i distrets a la seva degradació. Desconeixement que
només es pot explicar per dos motius: pel fet d'estar en mans militars encara ara, i pel
monocultiu Dalinià que ha portat tanta riquesa a la ciutat i que ha fet innecessari,
almenys fins ara, aprofitar el potencial que el Castell pot tenir com a reclam turístic,
econòmic, i com a espai per aprofitar en benefici de la ciutat.
Per què aquest apropament pugui ser un fet, Solidaritat Catalana per la Independència,
creu que és imprescindible el traspàs de la propietat del Castell de Sant Ferran a
l’Ajuntament de la ciutat. Propietat que ara recau en el Ministeri de Defensa de l’Estat
Espanyol. Aquest canvi és necessari per prendre consciència de que el Castell no és un
ens aliè a la ciutat, sinó que n'és una part integrant, i que ha d'adquirir la importància
que es mereix.
És evident que la ciutat no pot fer front en solitari al cost econòmic que representaria el
manteniment i restauració de la fortalesa, per aquesta raó, caldria que tal com ja es fa
en altres traspassos de titularitat (Per exemple, en carreteres) també es dotés,
mitjançant el Consorci, d’una partida a càrrec dels pressupostos de l'Estat pel
manteniment i vigilància del recinte. Aquesta partida seria gestionada per part del
Consorci del Castell de Sant Ferran.
Per altra banda, si considerem que els usos militars que en van justificar la seva
construcció ja fa temps que han deixat de ser, cal avançar una mica més i cal la seva
desmilitarització definitiva. Els ciutadans de Figueres ja hem demostrat la nostra
consideració i estima per la cultura, i sabrem també, ennoblir el Castell com a
Monument, com no podria ser de cap altra manera.
Per assolir aquest objectiu, juntament amb el traspàs de la propietat, i per a poder
estrènyer la relació entre el Castell i la ciutat, Solidaritat Catalana per la Independència
creu necessària una modificació dels Estatuts del Consorci del Castell de Sant Ferran,
on actualment hi formen part, el Ministeri de Defensa de l’Estat Espanyol, la Generalitat
de Catalunya i l’Ajuntament de Figueres.
La finalitat d’aquest canvi d’Estatuts és doble, la desmilitarització definitiva de la
fortalesa i l'assumpció per part de la ciutat del pes en l'orientació dels usos futurs. I per
assolir-ho cal modificar o complementar tres punts clau dels estatuts:
1.- Una vegada la titularitat del Castell fós municipal, cal modificar la composició de la
junta de promotors, amb la substitució del Ministeri de Defensa pel Ministeri de Cultura
Espanyol, molt més adient als nous objectius.
2.- Incloure dins de la Junta de Promotors, màxim òrgan de direcció i govern del
consorci, un Òrgan de participació ciutadana, i que estaria format per un arquitecte, un
historiador, un representant d’una Entitat Ecologista de la ciutat, un representant del
sector econòmic de la ciutat i un representant de la ciutadania..
Aquest Òrgan de participació treballaria i actuaria de forma totalment independent i
autònoma, de la resta de membres de la Junta de Promotora, i la seva funció seria la de
proposar i valorar les actuacions a desenvolupar al Castell.
3.- L’Article 3 dels Estatuts del Consorci exposa:
“El consorci té per objecte la cooperació econòmica, tècnica i administrativa entre les
entitats que l’integren per a la gestió, l’organització i la intensificació de les actuacions
relatives a la conservació, restauració i revitalització de la fortalesa de Sant Ferran,
mitjançant la promoció d’usos civils i militars amb la finalitat de conèixer la història i la
cultura, sense que per això perdi la seva pròpia essència, determinada pel seu origen, la
seva funció històrica i la seva actual propietat i d’acord amb el Pla director.”
I hauria de dir:
“El consorci té per objecte la cooperació econòmica, tècnica i administrativa entre les
entitats que l’integren per a la gestió, l’organització i la intensificació de les actuacions
relatives a la conservació, restauració i revitalització de la fortalesa de Sant Ferran,
mitjançant la promoció d’usos civils amb la finalitat de conèixer la història i la cultura,
sense que per això perdi la seva pròpia essència, determinada pel seu origen, la seva
funció i d’acord amb el Pla director.”
Pels motius exposats, Solidaritat Catalana per la Independència, proposa al Govern
de la ciutat de Figueres l'adopció dels següents acords:
1.- Reclamar el traspàs de la propietat del Castell de Sant Ferran a l’Ajuntament de la
ciutat. Propietat que ara recau en el Ministeri de Defensa de l’Estat Espanyol.
Juntament amb una dotació econòmica pel seu manteniment i vigilància.
2.- Proposar la modificació dels Estatuts del Consorci del Castell de Sant Ferran, de
forma que la Junta de Promotors quedi formada pel Ministeri de Cultura Espanyol, la
Generalitat de Catalunya i per l'Ajuntament de Figueres.
3.- Modificar l'Article 3 dels Estatuts per eliminar entre els objectius del Consorci la
promoció dels usos militars.
4.- Incloure als Estatuts del Consorci un Òrgan de Participació Ciutadana per apropar la
gestió del Castell a la ciutat.
5.- Facultar l’Alcaldia Presidència per a l’adopció de tants actes i gestions com calguin
per a l’execució dels acords anteriors.
A Figueres, l’1 d’abril de 2011
Solidaritat Catalana per la Independència. Figueres.
les més desconegudes, observa des del seu privilegiat emplaçament, com els ciutadans
de Figueres ens mantenim aliens i distrets a la seva degradació. Desconeixement que
només es pot explicar per dos motius: pel fet d'estar en mans militars encara ara, i pel
monocultiu Dalinià que ha portat tanta riquesa a la ciutat i que ha fet innecessari,
almenys fins ara, aprofitar el potencial que el Castell pot tenir com a reclam turístic,
econòmic, i com a espai per aprofitar en benefici de la ciutat.
Per què aquest apropament pugui ser un fet, Solidaritat Catalana per la Independència,
creu que és imprescindible el traspàs de la propietat del Castell de Sant Ferran a
l’Ajuntament de la ciutat. Propietat que ara recau en el Ministeri de Defensa de l’Estat
Espanyol. Aquest canvi és necessari per prendre consciència de que el Castell no és un
ens aliè a la ciutat, sinó que n'és una part integrant, i que ha d'adquirir la importància
que es mereix.
És evident que la ciutat no pot fer front en solitari al cost econòmic que representaria el
manteniment i restauració de la fortalesa, per aquesta raó, caldria que tal com ja es fa
en altres traspassos de titularitat (Per exemple, en carreteres) també es dotés,
mitjançant el Consorci, d’una partida a càrrec dels pressupostos de l'Estat pel
manteniment i vigilància del recinte. Aquesta partida seria gestionada per part del
Consorci del Castell de Sant Ferran.
Per altra banda, si considerem que els usos militars que en van justificar la seva
construcció ja fa temps que han deixat de ser, cal avançar una mica més i cal la seva
desmilitarització definitiva. Els ciutadans de Figueres ja hem demostrat la nostra
consideració i estima per la cultura, i sabrem també, ennoblir el Castell com a
Monument, com no podria ser de cap altra manera.
Per assolir aquest objectiu, juntament amb el traspàs de la propietat, i per a poder
estrènyer la relació entre el Castell i la ciutat, Solidaritat Catalana per la Independència
creu necessària una modificació dels Estatuts del Consorci del Castell de Sant Ferran,
on actualment hi formen part, el Ministeri de Defensa de l’Estat Espanyol, la Generalitat
de Catalunya i l’Ajuntament de Figueres.
La finalitat d’aquest canvi d’Estatuts és doble, la desmilitarització definitiva de la
fortalesa i l'assumpció per part de la ciutat del pes en l'orientació dels usos futurs. I per
assolir-ho cal modificar o complementar tres punts clau dels estatuts:
1.- Una vegada la titularitat del Castell fós municipal, cal modificar la composició de la
junta de promotors, amb la substitució del Ministeri de Defensa pel Ministeri de Cultura
Espanyol, molt més adient als nous objectius.
2.- Incloure dins de la Junta de Promotors, màxim òrgan de direcció i govern del
consorci, un Òrgan de participació ciutadana, i que estaria format per un arquitecte, un
historiador, un representant d’una Entitat Ecologista de la ciutat, un representant del
sector econòmic de la ciutat i un representant de la ciutadania..
Aquest Òrgan de participació treballaria i actuaria de forma totalment independent i
autònoma, de la resta de membres de la Junta de Promotora, i la seva funció seria la de
proposar i valorar les actuacions a desenvolupar al Castell.
3.- L’Article 3 dels Estatuts del Consorci exposa:
“El consorci té per objecte la cooperació econòmica, tècnica i administrativa entre les
entitats que l’integren per a la gestió, l’organització i la intensificació de les actuacions
relatives a la conservació, restauració i revitalització de la fortalesa de Sant Ferran,
mitjançant la promoció d’usos civils i militars amb la finalitat de conèixer la història i la
cultura, sense que per això perdi la seva pròpia essència, determinada pel seu origen, la
seva funció històrica i la seva actual propietat i d’acord amb el Pla director.”
I hauria de dir:
“El consorci té per objecte la cooperació econòmica, tècnica i administrativa entre les
entitats que l’integren per a la gestió, l’organització i la intensificació de les actuacions
relatives a la conservació, restauració i revitalització de la fortalesa de Sant Ferran,
mitjançant la promoció d’usos civils amb la finalitat de conèixer la història i la cultura,
sense que per això perdi la seva pròpia essència, determinada pel seu origen, la seva
funció i d’acord amb el Pla director.”
Pels motius exposats, Solidaritat Catalana per la Independència, proposa al Govern
de la ciutat de Figueres l'adopció dels següents acords:
1.- Reclamar el traspàs de la propietat del Castell de Sant Ferran a l’Ajuntament de la
ciutat. Propietat que ara recau en el Ministeri de Defensa de l’Estat Espanyol.
Juntament amb una dotació econòmica pel seu manteniment i vigilància.
2.- Proposar la modificació dels Estatuts del Consorci del Castell de Sant Ferran, de
forma que la Junta de Promotors quedi formada pel Ministeri de Cultura Espanyol, la
Generalitat de Catalunya i per l'Ajuntament de Figueres.
3.- Modificar l'Article 3 dels Estatuts per eliminar entre els objectius del Consorci la
promoció dels usos militars.
4.- Incloure als Estatuts del Consorci un Òrgan de Participació Ciutadana per apropar la
gestió del Castell a la ciutat.
5.- Facultar l’Alcaldia Presidència per a l’adopció de tants actes i gestions com calguin
per a l’execució dels acords anteriors.
A Figueres, l’1 d’abril de 2011
Solidaritat Catalana per la Independència. Figueres.
dilluns, 4 d’abril del 2011
COSES QUE EM FAN EMPRENYAR
Sóc una ciutadana de Figueres. Mai no se m’hauria acudit enviar una carta a cap diari, però arriba un moment que els que paguem impostos hem de poder dir que estem emprenyats amb el nostre Ajuntament i hem de poder clavar un cop de puny a sobre la taula.
M’empipa anar pel carrer i exposar-me a trepitjar un excrement de gos a cada moment, o el que és pitjor, trencar-me ossos perquè algú escup a la vorera i hi puc patinar. Això no és culpa de l’Ajuntament, és clar, però si es preocupa de netejar els carrers de més cap al centre, també hauria de dedicar alguna atenció als carrers dels barris. O si més no, a conscienciar els amos de gossos i als incívics que van deixant les seves brutícies al carrer.
M’emprenya que amb els calers del Pla Zapatero hàgim aprofitat per arreglar unes cruïlles que amb menys també haguessin passat i no s’hagin canviat paviments escrostonats que qualsevol dia ens hi trencarem la crisma i que quan plou són una trampa d’aigua.
Em posa malalta tot l’afer aquest de les factures al calaix o sense consignar o com en diguin; ara vénen eleccions, això passa per davant de tot i ningú no ens explica a què corresponen i com punyetes les pensen pagar.
Em fa venir urticària que l’alcalde cobri el que cobra i no es pugui pagar cotxe, benzina i autopista per anar al Parlament. O sigui que fa servir el cotxe i el xofer de l’Ajuntament, un cotxe i un xofer que no podem fer servir per anar a treballar els que no ingressem ni de bon tros el que ingressa ell, però que paguem entre tots.
No suporto que s’hagi remodelat una plaça on no era prioritari fer-hi obres i que se’n vulgui treure la zona de jocs infantils per construir-hi un edifici on diuen que ubicaran una segona biblioteca. Però si no hi ha diners per mantenir la primera!
És terrible que, amb la necessitat que passen alguns, i amb la quantitat de figuerencs a l’atur que hi ha, es demani a la població que aporti noranta mil euros per pagar una escultura de nom pompós a més no poder. Diuen que han recaptat cinc mil euros a base de vendre punts de llibre a particulars i carretons als marxants de la verdura perquè els regalin als clients. L’escultura s’ha d’inaugurar per Sant Jordi i falten vuitanta-cinc mil euros, que si no s’han recollit en un any, ja em direu com s’ho faran per recollir-los en un mes escàs. Sense comptar que els punts de llibre, els carretons i la campanya publicitària, web inclosa, deuen valdre pla més de cinc mil euros. Ara, aquesta escultura (o més ben dit, la part que va per subscripció popular) passarà a engruixir l’apartat de factures al calaix del 2011. Jo proposo que, ja que és idea del senyor Vila, que la pagui amb el seu sou. Amb la diferència, podrà viure un any com ho fem els que no som alcaldes ni diputats al Parlament.
Això no sé si és el que em fa més ràbia però ja és el que em faltava per al duro. Avui m’han regalat aquest llibre tan bonic i ple de fotos. És un llibre que, diuen, als figuerencs i figuerenques no ens costa ni un sol euro. N’hi ha que els ha agradat molt, però deuen ser aquests de qui l’alcalde diu que tenen poca formació. Els que l’han pagat no volen dir qui són; això que ens volen fer passar per generositat no és altruisme. Altruisme fóra que s’haguessin posat d’acord per dotar un menjador social o un alberg (llits, dutxes, etc.) per a gent sense cap recurs. Això fa tot el tuf d’un intercanvi de favors.
Si tot plegat (i jo crec que hi deu haver més coses que no ens expliquen) no és per clavar un bon cop de puny a sobre la taula, ja em direu a què estem esperant.
Membre de Solidaritat Catalana i membre de les llistes de les eleccions municipals a Figueres
M’empipa anar pel carrer i exposar-me a trepitjar un excrement de gos a cada moment, o el que és pitjor, trencar-me ossos perquè algú escup a la vorera i hi puc patinar. Això no és culpa de l’Ajuntament, és clar, però si es preocupa de netejar els carrers de més cap al centre, també hauria de dedicar alguna atenció als carrers dels barris. O si més no, a conscienciar els amos de gossos i als incívics que van deixant les seves brutícies al carrer.
M’emprenya que amb els calers del Pla Zapatero hàgim aprofitat per arreglar unes cruïlles que amb menys també haguessin passat i no s’hagin canviat paviments escrostonats que qualsevol dia ens hi trencarem la crisma i que quan plou són una trampa d’aigua.
Em posa malalta tot l’afer aquest de les factures al calaix o sense consignar o com en diguin; ara vénen eleccions, això passa per davant de tot i ningú no ens explica a què corresponen i com punyetes les pensen pagar.
Em fa venir urticària que l’alcalde cobri el que cobra i no es pugui pagar cotxe, benzina i autopista per anar al Parlament. O sigui que fa servir el cotxe i el xofer de l’Ajuntament, un cotxe i un xofer que no podem fer servir per anar a treballar els que no ingressem ni de bon tros el que ingressa ell, però que paguem entre tots.
No suporto que s’hagi remodelat una plaça on no era prioritari fer-hi obres i que se’n vulgui treure la zona de jocs infantils per construir-hi un edifici on diuen que ubicaran una segona biblioteca. Però si no hi ha diners per mantenir la primera!
És terrible que, amb la necessitat que passen alguns, i amb la quantitat de figuerencs a l’atur que hi ha, es demani a la població que aporti noranta mil euros per pagar una escultura de nom pompós a més no poder. Diuen que han recaptat cinc mil euros a base de vendre punts de llibre a particulars i carretons als marxants de la verdura perquè els regalin als clients. L’escultura s’ha d’inaugurar per Sant Jordi i falten vuitanta-cinc mil euros, que si no s’han recollit en un any, ja em direu com s’ho faran per recollir-los en un mes escàs. Sense comptar que els punts de llibre, els carretons i la campanya publicitària, web inclosa, deuen valdre pla més de cinc mil euros. Ara, aquesta escultura (o més ben dit, la part que va per subscripció popular) passarà a engruixir l’apartat de factures al calaix del 2011. Jo proposo que, ja que és idea del senyor Vila, que la pagui amb el seu sou. Amb la diferència, podrà viure un any com ho fem els que no som alcaldes ni diputats al Parlament.
Això no sé si és el que em fa més ràbia però ja és el que em faltava per al duro. Avui m’han regalat aquest llibre tan bonic i ple de fotos. És un llibre que, diuen, als figuerencs i figuerenques no ens costa ni un sol euro. N’hi ha que els ha agradat molt, però deuen ser aquests de qui l’alcalde diu que tenen poca formació. Els que l’han pagat no volen dir qui són; això que ens volen fer passar per generositat no és altruisme. Altruisme fóra que s’haguessin posat d’acord per dotar un menjador social o un alberg (llits, dutxes, etc.) per a gent sense cap recurs. Això fa tot el tuf d’un intercanvi de favors.
Si tot plegat (i jo crec que hi deu haver més coses que no ens expliquen) no és per clavar un bon cop de puny a sobre la taula, ja em direu a què estem esperant.
Membre de Solidaritat Catalana i membre de les llistes de les eleccions municipals a Figueres
dissabte, 2 d’abril del 2011
Independència i ciutat
La independència és una paraula cada cop més acceptada. Això és significatiu que la ciutadania comença a estar alliberada del pes que va significar la dictadura i en acabar, la transició a la democràcia.
Solidaritat vol unificar a tots aquells ciutadans que vulguin la independència, en un clam comú. Des de Solidaritat sabem que moltes persones voldrien la independència del nostre país, però creuen que els ajuntaments no son el lloc on reclamar-la.
Nosaltres SI Figueres els diem que s’equivoquen. És precisament des de l’ajuntament on hem d’impulsar la independència.
Imaginin que gran part dels ajuntaments d’arreu de Catalunya es declaressin moralment exclosos de la Constitució Espanyola. Això seria un toc d’alerta al govern de Madrid.
De fet, les ininterrompudes consultes per la independència dels diferents ajuntaments d’arreu del país, han estat el primer pas. Nosaltres diem que no ha de ser l’últim…. SI Figueres ha d’empènyer al proper alcalde de Figueres que es reuneixi amb els alcaldes de la comarca per redactar una declaració d’intencions, on es digui que l’ajuntament de Figueres, juntament amb altres, donarien ple suport a una Generalitat independent d’Espanya.
I que ningú es pensi que això es inútil o estèril perquè, així com les consultes per la independència, la declaració d’intencions advertirà altre cop que els figuerencs, entre la resta dels catalans, ja estem farts d’aquest model d’Estat que ens ofega mentre s’enfonsa en la misèria.
Catalunya amb els seus propis recursos podria sortir de la crisi i arribar al nivell dels països europeus capdavanters.
Els catalans sols ens en sortirem i els figuerencs hem d’estar empenyent per caminar cap a la independència.
Víctor Lafuente i Fons
Candidat de Solidaritat Catalana a les eleccions municipals de Figueres
Solidaritat vol unificar a tots aquells ciutadans que vulguin la independència, en un clam comú. Des de Solidaritat sabem que moltes persones voldrien la independència del nostre país, però creuen que els ajuntaments no son el lloc on reclamar-la.
Nosaltres SI Figueres els diem que s’equivoquen. És precisament des de l’ajuntament on hem d’impulsar la independència.
Imaginin que gran part dels ajuntaments d’arreu de Catalunya es declaressin moralment exclosos de la Constitució Espanyola. Això seria un toc d’alerta al govern de Madrid.
De fet, les ininterrompudes consultes per la independència dels diferents ajuntaments d’arreu del país, han estat el primer pas. Nosaltres diem que no ha de ser l’últim…. SI Figueres ha d’empènyer al proper alcalde de Figueres que es reuneixi amb els alcaldes de la comarca per redactar una declaració d’intencions, on es digui que l’ajuntament de Figueres, juntament amb altres, donarien ple suport a una Generalitat independent d’Espanya.
I que ningú es pensi que això es inútil o estèril perquè, així com les consultes per la independència, la declaració d’intencions advertirà altre cop que els figuerencs, entre la resta dels catalans, ja estem farts d’aquest model d’Estat que ens ofega mentre s’enfonsa en la misèria.
Catalunya amb els seus propis recursos podria sortir de la crisi i arribar al nivell dels països europeus capdavanters.
Els catalans sols ens en sortirem i els figuerencs hem d’estar empenyent per caminar cap a la independència.
Víctor Lafuente i Fons
Candidat de Solidaritat Catalana a les eleccions municipals de Figueres
Desafortunades declaracions de l'alcalde Santi Vila.
En el marc de la conferència realitzada a l'Escola d'Hostaleria per presentar la "Memòria de gestió 2007-2011" l'alcalde va fer referència a 16 milions d'euros anuals en despeses que corresponien a altres administracions. Va posar com exemple la seguretat ciutadana a la ciutat, en concret 20.000 € amb hores extres de la Guàrdia Urbana fetes al barri dels gitanos. Com si el barri dels gitanos i el seu control no anés amb ell. El senyor Santi Vila porta quatre anys com a màxim responsable de l'Ajuntament i sembla que encara no s'ha adonat que és el màxim responsable del Cos de la Guardia Urbana de Figueres, i que és aquest Cos, de grans professionals, l'únic Cos de Policia amb competències exclusives en la circulació urbana i vetllar per l'acompliment i de sancionar les conductes inapropiades contemplades en les ordenances municipals, apart de tenir la competència de seguretat ciutadana compartida amb Mossos d'Esquadra. I és en aquest marc que els agents de la Guàrdia Urbana realitzen els seus serveis amb hores extres al barri de Sant Joan, malanomenat barri dels gitanos pel nostre alcalde. Les paraules són molt importants i quan Santi Vila utilitza la terminologia "barri dels gitanos" la semàntica de l'expressió atorga la propietat del barri als gitanos. Doncs ja va essent hora que el Barri de Sant Joan torni a ser un barri de Figueres i de la seva ciutadania i no un "barri dels gitanos". Llarga i constant reclamació de les Associacions de Veïns dels barris de l'entorn del de Sant Joan, a la zona oest de la ciutat. Així doncs, senyor alcalde, no tiri pilotes fora i assumeixi les seves competències i responsabilitats. I tenir el malanomenat barri dels gitanos en l'estat que està és una gran irresponsabilitat del govern municipal de la ciutat de Figueres. I si lli calen més recursos de les altres administracions, es van a reclamar a Barcelona o molt a pesar nostre a Madrid, de manera enèrgica i insistent. Però el camí fàcil que pren Santi Vila és no fer-se malveure a les altes esfere del poders per continuar la pròpia carrera política i fer la despesa des del propi Ajuntament. !6 milions d'euros dels ciutadans de Figueresr, i encara el senyor alcalde ho diu impudicament davant dels seus. No ens expolien prou ja? Així no anem enlloc, cal valentia política per reclamar el que és propi i no fer despeses que no ens toquen als figuerencs. Però clar, ser valent políticament és inversament proporcional a fer una florida carrera política, que sembla ser que és el llibre de ruta del nostre actual alcalde de Figueres. Bones paraules, un somriure, però de mullar-se ben poc. Això no és el que necesita Figueres i senyor alcalde, el figuerencs al final li veuran el llautó. Temps al temps.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)