Sóc una ciutadana de Figueres. Mai no se m’hauria acudit enviar una carta a cap diari, però arriba un moment que els que paguem impostos hem de poder dir que estem emprenyats amb el nostre Ajuntament i hem de poder clavar un cop de puny a sobre la taula.
M’empipa anar pel carrer i exposar-me a trepitjar un excrement de gos a cada moment, o el que és pitjor, trencar-me ossos perquè algú escup a la vorera i hi puc patinar. Això no és culpa de l’Ajuntament, és clar, però si es preocupa de netejar els carrers de més cap al centre, també hauria de dedicar alguna atenció als carrers dels barris. O si més no, a conscienciar els amos de gossos i als incívics que van deixant les seves brutícies al carrer.
M’emprenya que amb els calers del Pla Zapatero hàgim aprofitat per arreglar unes cruïlles que amb menys també haguessin passat i no s’hagin canviat paviments escrostonats que qualsevol dia ens hi trencarem la crisma i que quan plou són una trampa d’aigua.
Em posa malalta tot l’afer aquest de les factures al calaix o sense consignar o com en diguin; ara vénen eleccions, això passa per davant de tot i ningú no ens explica a què corresponen i com punyetes les pensen pagar.
Em fa venir urticària que l’alcalde cobri el que cobra i no es pugui pagar cotxe, benzina i autopista per anar al Parlament. O sigui que fa servir el cotxe i el xofer de l’Ajuntament, un cotxe i un xofer que no podem fer servir per anar a treballar els que no ingressem ni de bon tros el que ingressa ell, però que paguem entre tots.
No suporto que s’hagi remodelat una plaça on no era prioritari fer-hi obres i que se’n vulgui treure la zona de jocs infantils per construir-hi un edifici on diuen que ubicaran una segona biblioteca. Però si no hi ha diners per mantenir la primera!
És terrible que, amb la necessitat que passen alguns, i amb la quantitat de figuerencs a l’atur que hi ha, es demani a la població que aporti noranta mil euros per pagar una escultura de nom pompós a més no poder. Diuen que han recaptat cinc mil euros a base de vendre punts de llibre a particulars i carretons als marxants de la verdura perquè els regalin als clients. L’escultura s’ha d’inaugurar per Sant Jordi i falten vuitanta-cinc mil euros, que si no s’han recollit en un any, ja em direu com s’ho faran per recollir-los en un mes escàs. Sense comptar que els punts de llibre, els carretons i la campanya publicitària, web inclosa, deuen valdre pla més de cinc mil euros. Ara, aquesta escultura (o més ben dit, la part que va per subscripció popular) passarà a engruixir l’apartat de factures al calaix del 2011. Jo proposo que, ja que és idea del senyor Vila, que la pagui amb el seu sou. Amb la diferència, podrà viure un any com ho fem els que no som alcaldes ni diputats al Parlament.
Això no sé si és el que em fa més ràbia però ja és el que em faltava per al duro. Avui m’han regalat aquest llibre tan bonic i ple de fotos. És un llibre que, diuen, als figuerencs i figuerenques no ens costa ni un sol euro. N’hi ha que els ha agradat molt, però deuen ser aquests de qui l’alcalde diu que tenen poca formació. Els que l’han pagat no volen dir qui són; això que ens volen fer passar per generositat no és altruisme. Altruisme fóra que s’haguessin posat d’acord per dotar un menjador social o un alberg (llits, dutxes, etc.) per a gent sense cap recurs. Això fa tot el tuf d’un intercanvi de favors.
Si tot plegat (i jo crec que hi deu haver més coses que no ens expliquen) no és per clavar un bon cop de puny a sobre la taula, ja em direu a què estem esperant.
Membre de Solidaritat Catalana i membre de les llistes de les eleccions municipals a Figueres
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada