Vaig iniciar-me en aquest projecte polític convençuda de que no hi ha cap altra manera de fer possible la Independència de Catalunya, i aconseguir la llibertat del nostre poble, que no sigui amb la implicació de tots i cada un de nosaltres. Quina tasca més digne i més noble que el treball per a l’enfortiment de la nostra economia, garantir la supervivència de la nostra llengua i vetar l’extinció de la nostra cultura.
La Independència ha de ser per què els nostres pares i avis ho puguin viure, i puguin veure que si, que els seus esforços no han estan en va. Per què vegin que la nostra generació els hem sabut agrair, amb el nostre treball i el nostre esforç, la vida de plenitud i pau que hem tingut gràcies a ells. I que gràcies a aquesta vida tan plàcida que ens han donat ho farem amb il·lusió i positivisme, per què no hi ha cap altra manera de fer-ho. S’ha acabat el victimisme. Som lliures d’esperit!
Però la Independència ha de ser per què els nostres fills no hagin de ser independentistes. Per què només reconeguin en el seu País una bandera, una llengua i una cultura, que serà seva i únicament seva. I treballaran per Catalunya, i viuran de Catalunya, amb més il·lusió encara que la nostra, si és que és possible.
Vull deixar de ser independentista!
Núria Bartrolich
Cap de Llista de SI Figueres
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada